Qui sóc

Fruit de la Casualitat la mateixa setmana que vaig reprendre els meus estudis de Físiques em vaig apuntar a classes de Ioga. En aquells moments ja havia completat estudis d’ Enginyeria de Telecomunicacions, carrera universitària que hagués volgut abandonar al cap de pocs mesos d’iniciar-la, ja que no estava alineada amb el meu camp d’interès. Però una conjuntura familiar adversa i complexa em va situar en un atzucac l’única escapatòria del qual era cap endavant. I paradoxalment, l’afany per allunyar-me d’aquest entorn em va esperonar a enfocar-me en superar els estudis com més aviat millor amb tanta cura que sorprenentment vaig acabar graduant-me amb una nota mitjana final de carrera de 10.

Per això, quan vaig decidir reprendre els meus estudis de Físiques a València, que és el que hauria volgut fer realment en acabar l’institut, vaig poder treure profit de la convalidació d’assignatures de Telecomunicacions i unes quantes que vaig treure anys enrere a la Facultat de Físiques de Barcelona mentre acabava el projecte final de carrera de l’Enginyeria Tècnica. I davant la incerta possibilitat de poder completar aquests segons estudis universitaris, ja que els havia de cursar alhora que treballava a jornada completa en l’àmbit de la telefonia, vaig decidir matricular-me de les assignatures més «sucoses» en comptes d’intentar seguir un ordre i treure curs per any.

Així, el primer trimestre vaig començar amb Física Quàntica, per seguir amb Termodinàmica i altres en el segon (finalment acabaria, no només llicenciant-me, sinó fent la meva tesi doctoral en col·laboració amb el CERN).

Tot just van passar dos mesos i ja em va començar a cridar l’atenció que tant a les classes de Ioga com a les de Física Quàntica es parlés d’energies, vibracions, valors o estats i vaig començar a pressentir que, encara que aparentment eren camps de coneixement mútuament excloents, en el fons buscaven descriure una mateixa realitat, amb llenguatges diferents però termes en comú, que amb el pas del temps convergirien a mateixes lleis essencials, de la fusió de les quals sorgiria una nova cosmovisió i un inesperat nítid sentit de la Vida.

Les classes de Ioga em van obrir les portes a un món màgic guiat per un mestre que desprenia força i misteri, divertit, disciplinat, sorprenent i implacable, que sabria més endavant que havia estat iniciat al Tibet i pertanyia a diverses ordres esotèriques ocultes.

Sense adonar-me’n el Ioga em va embolicar com un remolí començant a nodrir la component mística que no sabia que habitava en mi. La pràctica va començar a donar certs Fruits, per descobrir que hi ha mites que són realitzables, obrint-se la meva ment a allò desconegut en advertir que hi havia un coneixement ocult de transcendència real que la literatura relativa al mateix indueix a interpretar com exclusivament simbòlic o fantasiós.

Passat un temps se’m va proposar una relació com a deixeble, i amb l’estrenyiment d’aquest vincle es va obrir l’accés a noves dinàmiques que van propiciar que en el camí espiritual sorgissin més troballes, despertars i revelacions, dentre les quals, molt sovint es trobaven connexions amb la Física que es podien entendre fonamentalment per mitjà d’analogies. Literalment va ser com si entre els meus dos hemisferis cerebrals s’hagués estès un pont.

A poc a poc el mestre pel qual estava sent iniciat va anar trobant el context per donar-se a conèixer, atraient més adeptes, d’ entre els quals sorgirien nous seguidors i seguidores després d’un procés inclement de cribratge i tots érem sotmesos a proves cada vegada més exigents, especialment els dos que portàvem més temps sota la seva tutela.

En veritat, cadascun de nosaltres rebia un degoteig de coneixement diferent segons quin era el seu temperament i el tracte dispensat em resultava cada cop més controversial, generant situacions límit asimètriques desafiadores per posar a prova la nostra reactivitat. En aquest marc es va començar a plantejar el propòsit de despertar l’energia Kundalini, de manera que suposàvem que aquestes pautes eren necessàries per a la realització de tal fi.

A poc a poc, les narratives de les experiències d’alguns dels integrants del grup iniciàtic van anar casant amb els símptomes del despertar de l’energia Kundalini. Però aquest no era el meu cas. Tot i ser el primer deixeble del grup que va conèixer aquest mestre, donava la impressió que no m’estava reservat el privilegi d’elevar l’energia sagrada. Els vincles van anar demanant més contraprestacions al punt d’apreciar la subtil però definida deriva cap a la constitució d’un grup sectari.

Havent tots despertat Kundalini menys jo, fart d’abusos de poder, vexacions i manipulació, decideixo abandonar el grup, patint la reacció que confirmava que els meus companys havien estat satisfactòriament programats per respondre com escau per demostrar la seva fidelitat al Gurú.

I, no obstant, la sorpreses més gran encara havia d’arribar. Al cap de pocs mesos de retirar-me, en un context d’escassetat i aïllament accentuat, encara que mantenint-me fidel a les rutines incorporades associades a la pràctica física, energètica i espiritual, em vaig veure sorprès per una experiència que sens dubte vaig identificar amb el despertar de l’energia Kundalini, en solitari, ja que m’havia fet coneixedor dels símptomes, el qual em va portar a un estat energètic que es va sostenir durant uns quants anys.

Però el més aterridor va ser corroborar que a més d’haver elevat aquesta energia, havia quallat en mi l’entesa dels processos subjacents que són requerits perquè això passi, després de definir i encaixar les últimes peces del puzle que unificava la Física amb el Ioga, les claus de les quals em van ser facilitades mitjançant un procés inversemblant de guia a distància després d’ haver abandonat el grup iniciàtic, i que entroncava amb la Càbala i el Tarot, relacionat principalment amb els fenòmens ondulatoris i el punt d’encaix del qual se sostenia en un que vaig aprendre quan estudiava els circuits elèctrics de corrent altern mentre cursava Enginyeria en Telecomunicacions, aquella carrera que des d’un principi vaig voler abandonar.